Triar bé el format de competició és el que fa que un torneig 3x3 sigui just, entretingut i càpiga en el temps disponible. No hi ha un format "millor": depèn de quants equips tens, quantes pistes i quantes hores. Aquesta guia explica els sistemes més usats en tornejos de bàsquet 3x3 i quan convé cadascun.
Lliga o round robin
En una lliga (o round robin) tothom juga contra tothom. És el format més just, perquè la classificació no depèn d'un mal dia ni del sorteig, i garanteix molts partits a cada equip.
El seu límit és el temps: el nombre de partits creix ràpid. Una lliga de N equips a una volta són N × (N − 1) / 2 partits (4 equips → 6 partits; 6 equips → 15). Pots jugar a una, dues o més voltes. Ideal per a pocs equips per categoria o per a lligues de temporada.
Grups + eliminatòries
És el format estrella del 3x3 i el que fan servir la majoria de tornejos. Primer una fase de grups (petites lligues de 3-4 equips) on tothom juga diversos partits; després, els millors de cada grup passen a un quadre eliminatori que decideix el campió.
Combina el millor dels dos mons: ningú no se'n va a casa després d'un sol partit, però el final té l'emoció del "tot o res". Quan el quadre final té més places que primers de grup, s'omplen amb els millors segons o tercers comparant entre grups. A 21POINTS aquest sistema es configura per categoria; el detall és a la guia de l'ajuda sobre formats i brackets.
Eliminació directa (KO)
El quadre eliminatori és el més ràpid: qui perd, queda eliminat. Amb N equips, el campió surt en poques rondes, així que és perfecte quan hi ha molts equips i poc temps o poques pistes.
El seu inconvenient és evident: un equip pot quedar fora després d'un únic partit, de vegades per un mal aparellament. Per suavitzar-ho es fan servir caps de sèrie (sembra), de manera que els favorits no es creuin al principi. Si el nombre d'equips no és potència de 2, els millor sembrats entren amb exempció (bye) a la primera ronda.
Doble eliminació
En la doble eliminació, un equip no queda fora fins que perd dos partits. Hi ha un quadre de guanyadors i un altre de perdedors; qui cau en el primer té una segona oportunitat en el segon.
És més just que l'eliminació simple —una sola ensopegada no et condemna— però genera força més partits i un calendari més complex. Funciona bé en tornejos d'un nombre mitjà d'equips on es vol premiar la regularitat sense arribar a una lliga completa.
Sistema suís
En el sistema suís no hi ha eliminació: a cada ronda t'aparellen amb un rival que porta un balanç semblant (els que guanyen, contra els que guanyen). Després d'un nombre fix de rondes, la classificació surt dels resultats acumulats.
Permet ordenar molts equips en poques rondes sense que ningú quedi eliminat aviat, i sense necessitat que tothom jugui contra tothom. És menys comú en 3x3 de base, però molt útil en tornejos oberts amb moltíssima participació.
Com triar el format
Per decidir, creua tres variables: nombre d'equips, pistes disponibles i hores d'esdeveniment. Com a guia ràpida:
- Pocs equips (4-6) per categoria: lliga a una o dues voltes.
- Nombre mitjà amb el temps just: grups + eliminatòries (el més recorregut).
- Molts equips i poc temps: eliminació directa amb caps de sèrie.
- Vols màxima justícia sense lliga completa: doble eliminació o suís.
Sigui quin sigui, l'important és no deixar pistes aturades i tenir clars els criteris de desempat abans de començar. Quan ho tinguis decidit, passa a com organitzar el teu torneig 3x3 pas a pas.